Memòria i arquitectura dels 24 metres quadrats: Estudi de la Plaça dels Raïms a Girona
La Plaça dels Raïms (Plaza de las Uvas), inserida de ple en el traçat medieval del Barri Vell de Girona, manté vigent el títol honorífic de la plaça pública més petita d’Europa gràcies a una superfície exacte de 24 metres quadrats. Aquest espai no respon a una planificació urbanística deliberada, sinó que sobreviu com un vestigi singular de les transformacions i adaptacions de la llar medieval catalana davant la densificació urbana.
Gènesi arquitectònica: El carreró cec que va esdevenir plaça
L’origen físic d’aquesta placeta minúscula es remunta a una reconfiguració de l’espai públic medieval. Segons les investigacions de caràcter històric i els registres d’arquitectura local, originalment la plaça no era un quadrat tancat, sinó un antic fragment de carreró de pas que comunicava dues fileres de cases:
- L’eix est-oest: L’antic carreró discorria originalment enllaçant el carrer de la Cort Reial cap a la banda de l’Argenteria.
- Le cobriment de les voltes: Gran part d’aquest primitiu pas públic estava cobert per arcades i voltes sobre les quals els veïns van anar edificant i ampliant els pisos superiors dels seus habitatges.
- La pèrdua del pas públic: El tancament de la sortida sud —on històricament s’ubicava l’edifici de la Vegueria o Tribunal del Veguer— va fer que el carreró perdés la seva funció de trànsit continu.
El resultat d’aquest tancament va ser un cul-de-sac irregular, un eixamplament d’uns 5 o 6 metres de costat que va quedar configurat com una plaça a l’interior d’una illa de cases. Avui dia, l’accés es realitza de manera exclusiva des de les Voltes d’en Rosés a través d’un estret corredor que amida tot just un metre d’amplada, forçant els visitants a ingressar-hi en fila de dos en dos.
Set setmanes sense llum a Salt: l’ordre d’Endesa que atrapa els veïns
Anàlisi microclimàtica i urbana
L’ecosistema físic de la Plaça dels Raïms està profundament condicionat pel seu entorn construït. Les façanes de les cinc finques particulars que delimiten el perímetre s’eleven verticalment fins a fregar els 20 metres d’alçada. Aquesta proporció espacial (una amplada de 5 metres enfront d’una alçada de 20) genera un fenomen de canó urbà extrem:
Absència de radiació solar directa
La llum del sol amb prou feines aconsegueix tocar el paviment empedrat de la plaça, quedant confinada exclusivament a l’espai superior durant les hores centrals del dia.
- Ombra permanent: aquest bloqueig continu de la llum manté la plaça en una penumbra constant, oferint un refugi tèrmic natural durant els mesos d’estiu, però també humitat constant.
- Funció residencial actual: tot i haver nascut com un espai comunitari, avui dia el recinte funciona gairebé com un celobert o pati posterior compartit. Diverses portes i accessos secundaris dels pisos del Barri Vell aboquen directament a la plaça, fent que qualsevol soroll o eco reverberi amb força cap a les finestres dels residents.
L’evolució toponímica: Del farratge a la vinya
La toponímia de la Plaça dels Raïms serveix com a reflex directe de les dinàmiques econòmiques i de subsistència que van moure la Girona medieval entre els segles XII i XIV. Històricament es reconeixen dues grans etapes comercials en aquest recinte:
La Plaça de la Palla (Fins al segle XIII): Va ser la seva denominació original. En aquest punt s’hi concentrava el comerç i el farratge per al bestiar, essent un punt de proveïment a petita escala per a cavalleries i animals de càrrega que ingressaven al nucli antic de la ciutat.
La Plaça dels Raïms (A partir del segle XIV): Amb l’evolució dels eixos comercials locals, l’espai es va reconvertir en un diminut mercat minorista especialitzat en la compravenda d’aquesta fruita. Els viticultors locals venien petites quantitats de raïm de taula i fruita de temporada directament al consumidor, donant-li el nom definitiu que ha sobreviscut fins als nostres dies.
La paradoxa de l’espai: El “castell” de 2017
L’esdeveniment que va consolidar la notorietat contemporània de la plaça va tenir lloc el 28 d’octubre de 2017. En el marc de les Festes de Sant Narcís, la colla castellera local Marrecs de Salt va decidir posar a prova els límits de l’espai realitzant una actuació singular.
L’execució d’una torre humana requereix el muntatge de la pinya, una multitud de persones que actua com a base de sustentació i amortiment a peu de carrer.
En el cas de la Plaça dels Raïms, la pinya es va haver de dissenyar de manera mil·limètrica per encaixar exactament entre les parets de pedra. Pràcticament cada centímetre quadrat dels 24 disponibles va ser ocupat pels cossos dels castellers.
L’estructura va créixer cap amunt, aprofitant l’única línia d’escapament de la plaça: la verticalitat dels seus 20 metres cap al cel. El fet va quedar registrat com una demostració extrema de coordinació, on l’arquitectura medieval i la tradició humana es van acoblar sense cap marge d’error.
- Et Recomanem -
