Un estudi constata una convivència estable i no perjudicial entre pescadors i dofins mulars al cap de Creus

ACN Cap de Creus – Un estudi desenvolupat per l’entitat Submon al voltant del cap de Creus i les Illes Medes (Alt Empordà) ha constat que la relació entre els pescadors d’arrossegament i els dofins mulars és estable i no perjudicial. A través de càmeres submarines col·locades a xarxes de pesca i d’un algoritme basat en intel·ligència artificial per destriar amb més eficàcia les parts del vídeo on apareix un exemplar, l’equip ha comprovat que els dofins segueixen les embarcacions pesqueres d’arrossegament i s’alimenten de les xarxes sense danyar-les. A més, des de l’inici del projecte, el 2017, s’han identificat 700 individus mitjançant fotografies de la seva alerta dorsal. “Funciona com una empremta digital”, assegura Natàlia Amigó, tècnica del projecte.
“La col·laboració amb el sector pesquer és un dels pilars bàsics del projecte”, explica la responsable del projecte, Carla C. Chicote. Segons detalla, una de les conclusions més rellevants és que “hi ha una convivència bastant estable que no és perjudicial ni pels dofins ni pels pescadors” al cap de Creus.

Des del 2017, Submon, entitat dedicada a la conservació marina, estudia l’estat de la població de dofí mular en aquesta zona del litoral català. Poc després d’iniciar el projecte, l’equip va incorporar la col·laboració del sector pesquer, concretament amb els treballadors de les confraries de Roses i Llançà. Els pescadors no només avisen quan detecten presència de dofins, sinó que han participat en el disseny i desenvolupament del projecte. “Hi ha pescadors que s’han implicat moltíssim, ajudant-nos a decidir on col·locar les càmeres o detectant on s’alimenten els dofins”, destaca la responsable.

Aquest treball ha permès estudiar, per primera vegada amb detall, com interactuen els dofins mulars amb les xarxes d’arrossegament. A través de càmeres submarines tipus ‘GoPro’, instal·lades a les xarxes, l’equip ha pogut observar el comportament dels animals sota l’aigua. Les imatges confirmen que els dofins s’alimenten principalment dels peixos que queden a l’exterior de la xarxa, sense entrar-hi ni causar danys a les captures. “No representa un perill ni per als dofins ni per als pescadors”, apunta Chicote.

L’ús d’aquesta metodologia ha generat un volum molt elevat de dades. Només en imatges submarines, el projecte acumulava milers d’hores de vídeo. Per fer front a aquest repte, Submon ha desenvolupat un algoritme d’intel·ligència artificial capaç de detectar automàticament la presència de dofins a més de 100 metres de profunditat. Aquesta eina ha permès agilitzar l’anàlisi i “reduir molt la feina”, segons Chicote.

Des del punt de vista del sector, el pescador de Roses Keoma Viñales confirma que la relació amb el dofí mular és positiva. “Amb els anys hem vist que el dofí s’aprofita de la nostra activitat, perquè li oferim una facilitat molt gran”, explica. Segons detalla, fins i tot s’ha observat com “les mares ensenyen a les cries a seguir les barques”. Viñales assegura que els animals “no entren a les xarxes” i que s’alimenten principalment del peix petit que s’escapa per la malla i que no és comercialitzable. En aquest sentit, apunta que els conflictes amb dofins són més habituals amb altres arts de pesca o en zones com el delta de l’Ebre, però no al cap de Creus.

Identificació de dofins a partir de l’aleta dorsal

Paral·lelament, el projecte manté una altra línia de recerca: la fotoindentificació. Tal com explica Natàlia Amigó, tècnica del projecte, es tracta d’una metodologia no invasiva que permet identificar cada dofí a partir de les marques de la seva aleta dorsal. “Cada aleta funciona com una empremta digital”, assenyala. Des del 2017, l’equip ha fet més de 90.000 fotografies i ha identificat 700 individus diferents.

Aquest seguiment permet saber quins individus freqüenten la zona i si hi tornen al llarg dels anys. Els resultats indiquen que no es tracta d’una població resident i tancada, sinó que els animals es desplacen per tota la costa catalana i fins i tot pel golf de Lleó. Tot i això, alguns individus són habituals del cap de Creus i han estat fotografiats en diverses ocasions.

Consciència social

Més enllà de la recerca científica, el projecte COStERA ha impulsat diverses accions de divulgació d’aquesta espècie animal. Com per exemple, xerrades amb operadors turístics, campanyes de sensibilització sobre l’apropament correcte als dofins (especialment davant l’augment d’embarcacions recreatives a l’estiu) i iniciatives per fer valdre el peix capturat en aquesta zona.

El projecte COSTtERA-2 es desenvolupa amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar, i es cofinança per la Unió Europea pel FEMPA (Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura).