Un dictamen qüestiona la compatibilitat de la reforma de ciberseguretat de la UE amb l’OMC

Geraldo Vidigal, professor de Dret Internacional de la Universitat d’Amsterdam, ha emès un dictamen jurídic en què conclou que la reforma del Reglament de Ciberseguretat de la UE (CSA2), proposada per la Comissió Europea, podria ser incompatible amb diverses obligacions fonamentals de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Al seu parer, el mecanisme previst en la reforma estableix un tracte discriminatori envers els proveïdors tecnològics de tercers països davant de les empreses europees.

El dictamen, emès el 8 de setembre i sol·licitat pel bufet internacional VVGB Advocaten, analitza el mecanisme de “seguretat de les cadenes de subministrament” inclòs en la proposta presentada per Brussel·les al gener. Aquest permetria a la Comissió designar empreses extracomunitàries com a “proveïdors d’alt risc” i fins i tot considerar països sencers com un risc per a les cadenes de subministrament TIC.

Aquesta qualificació implicaria restriccions d’ampli abast, com excloure determinats components de xarxes mòbils, fixes i per satèl·lit i retirar els ja instal·lats; impedir la participació en contractació pública o projectes finançats per la UE; i retirar certificats europeus de ciberseguretat. Les mesures podrien estendre’s, a més, a actius TIC essencials dels 18 sectors considerats crítics per la legislació comunitària.

Vidigal situa el principal problema jurídic en el fet que el mecanisme no s’aplicaria a empreses establertes i controlades íntegrament a la UE. “En lloc de reforçar els controls sobre tots els productes tecnològics, l’enfocament proposat per la Comissió exclou els proveïdors de tercers països dels mercats clau de la UE”, sosté.

Segons el dictamen, aquest tracte diferenciat podria vulnerar els principis de nació més afavorida i tracte nacional previstos pel GATT, a més de compromisos relatius al comerç de serveis, la inversió, l’accés al mercat i els procediments de certificació i normalització. Així mateix, Vidigal adverteix d’una creixent “securitització” de les relacions econòmiques internacionals que, segons la seva opinió, pot posar en qüestió el marc jurídic que ha sustentat el comerç mundial durant les últimes dècades.

REFORMA

Les conclusions de Vidigal se sumen a altres crítiques a diferents aspectes de la CSA2 des dels àmbits empresarial i jurídic. Des del sector, GSMA i Connect Europe han advertit recentment que una substitució a gran escala d’equips de proveïdors considerats de risc podria elevar els costos i afectar la qualitat i disponibilitat de les xarxes. En una declaració signada per 17 CEOs d’operadors europeus, les companyies han reclamat un enfocament proporcional i basat en riscos, en considerar que les obligacions generals de retirada d’equips podrien reduir la capacitat d’inversió del sector en infraestructures com fibra, 5G i 6G.

Connect Europe estima que els operadors més afectats podrien necessitar entre set i deu anys per completar la substitució, mentre que el seu informe recull una estimació de GSMA d’entre 30.000 i 40.000 milions d’euros per reemplaçar tots els equips de proveïdors xinesos a les xarxes europees. L’anàlisi apunta, a més, a possibles efectes sobre preus, capacitat de negociació i innovació.

En l’àmbit jurídic, José Luís da Cruz Vilaça, expresident del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), ha qüestionat la base jurídica utilitzada per la Comissió en considerar que la reforma afecta qüestions vinculades amb la seguretat nacional, una competència reservada als Estats membres. Per la seva banda, Santiago González-Varas Ibáñez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat d’Alacant, ha advertit de l’“alta discrecionalitat” que podria derivar-se de l’ús de criteris no tècnics per identificar proveïdors d’alt risc.