La nova línia d’alta tensió d’Adif obre un debat sobre el territori a Girona

Adif, l’alta tensió i el cost invisible per a l’àrea urbana de Girona

Adif projecta una línia d’alta tensió per a una subestació a Girona que afectarà terrenys de Salt i Girona. La pregunta és quanta veu tenen els municipis en un procés que es tramita des de l’escala supramunicipal. Les grans infraestructures energètiques es projecten sovint des de despatxos llunyans, però les seves servituds i ocupacions temporals condicionen terrenys concrets, carrers reals i veïns que viuen al costat.

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, a través d’Adif, acaba d’iniciar formalment els tràmits per construir una línia d’alta tensió destinada a alimentar una subestació de tracció ferroviària a Girona, i l’actuació inclou finques i espais situats als termes municipals de Salt i Girona, posant el focus sobre punts concrets com una parcel·la municipal ubicada al carrer del Montnegre.

El projecte no és menor: preveu 5.149 metres quadrats de servituds de pas i 594 metres quadrats d’ocupacions temporals. Aquestes xifres tradueixen drets que Adif obtindrà per fer passar, conservar i reparar la infraestructura en terrenys que continuaran sent propietat dels seus titulars. No hi ha expropiació definitiva, però sí una empremta jurídica i física que pot durar dècades.

El tràmit i el rellotge del veí

L’anunci, publicat oficialment al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el passat 3 d’agost de 2026, sotmet el projecte a informació pública amb l’objectiu de declarar la necessitat d’ocupació dels béns i drets afectats. L’edicte obre un període de quinze dies hàbils perquè les persones, empreses o administracions afectades puguin revisar la relació de finques, comunicar possibles errors o oposar-se, per raons de fons o de forma, a la necessitat d’ocupació.

Quinze dies hàbils són el marge que té el veí per entendre un projecte tècnic, localitzar la seva finca en un plànol, valorar l’afectació i, si escau, articular una resposta. És un termini curt per a una decisió que pot condicionar l’ús d’un terreny durant anys. La pregunta cívica és si aquest termini és suficient i si la informació arriba de manera comprensible als afectats.

Servituds, no expropiacions

L’actuació preveu sobretot la constitució de servituds. Això significa que el propietari no perd la titularitat del terreny, però Adif obtindrà el dret de fer passar, conservar i reparar la infraestructura. En la pràctica, la servitud limita l’ús del sòl: no es pot construir sota la línia, ni plantar arbres d’una certa alçada, ni modificar el terreny sense autorització.

Les ocupacions temporals, per la seva banda, corresponen als espais que es podrien necessitar mentre durin els treballs. Són 594 metres quadrats que, durant un temps indeterminat, quedaran a disposició de l’obra. La durada d’aquesta ocupació no consta en l’edicte, i tampoc el calendari d’inici dels treballs sobre les parcel·les afectades.

Salt i Girona: municipis afectats, veu limitada

L’actuació inclou finques i espais situats als termes municipals de Salt i Girona, principalment en carrers, vials i terrenys de titularitat pública, incloent-hi sòl de gestió municipal com el ja esmentat carrer del Montnegre. El fet que molts dels terrenys siguin públics no elimina l’afectació: els ajuntaments són propietaris, i els veïns són usuaris d’aquests espais.

La tramitació, però, es fa des de l’escala supramunicipal. Adif és un organisme estatal, i el projecte respon a necessitats de la xarxa ferroviària que transcendeixen el municipi. La pregunta és fins a quin punt els ajuntaments de Salt i Girona han participat en el disseny del traçat, si han pogut proposar alternatives o si només reben avisos.

No consta que els ajuntaments hagin emès informes públics sobre el projecte abans de l’obertura del tràmit d’informació pública al BOE. Tampoc consta que s’hagi celebrat cap sessió informativa per als veïns afectats. La transparència en aquests processos és clau per evitar la sensació que les infraestructures s’imposen des de fora.

L’objectiu tècnic: més capacitat, menys incidències

L’objectiu d’aquests projectes de subestacions de tracció sol anar relacionat amb la millora del sistema elèctric ferroviari: evitar caigudes de tensió quan circulen diferents trens al mateix temps, donar més capacitat a la línia o millorar la fiabilitat i reduir el risc d’incidències elèctriques. Són objectius legítims, vinculats a la millora de la xarxa de transport i a la transició energètica.

Per als veïns de Salt i Girona, però, l’objectiu tècnic general no resol la pregunta sobre l’afectació concreta. Què passa si la línia passa pel costat d’una escola, d’un parc o d’una zona residencial? Quines mesures de seguretat i salut pública s’apliquen? Quina compensació reben els propietaris de les finques afectades per servituds?

L’edicte publicat no respon aquestes preguntes. Només obre el termini per oposar-se, però no detalla de cara al públic de la zona els criteris tècnics exactes que han guiat el traçat urbà ni les alternatives valorades.

El moment processal: encara es pot fer seguiment

L’inici de tràmits per part d’Adif i el Ministeri és el moment processal en el qual encara es pot fer seguiment veïnal i municipal, abans que les ocupacions i servituds siguin un fet consumat. Un cop es tanqui el període d’al·legacions i es declari la necessitat d’ocupació, el marge de maniobra es redueix dràsticament.

És el moment perquè els ajuntaments de Salt i Girona demanin informació detallada sobre el traçat, les afectacions i les mesures de mitigació. És el moment perquè els veïns afectats es coordinin i, si escau, presentin al·legacions col·lectives aprofitant el compte enrere dels quinze dies. És el moment perquè els grups municipals preguntin al ple si l’ajuntament ha estat consultat i quina posició defensarà de cara a la defensa del territori.

La infraestructura ferroviària és necessària, de la mateixa manera que ho és que els municipis tinguin veu en el procés. Que les servituds no siguin una sorpresa, sinó el resultat d’un diàleg transparent. Que el veí sàpiga què passa al seu carrer abans que arribin les màquines.