El vell psiquiàtric de Salt, clau en la història de la salut mental a Girona

Durant més d’un segle, va ser un espai tancat i gairebé invisible per al municipi, però ha evolucionat la seva manera d’entendre i tractar la salut mental

Durant dècades, el psiquiàtric de Salt va ser un espai clau en la història sanitària de les comarques gironines. El seu paper, però, va anar molt més enllà de l’àmbit mèdic: va marcar el paisatge, la vida social i la memòria col·lectiva del municipi, convertint-se en un símbol d’una manera d’entendre la salut mental avui ja superada.

Un centre nascut al segle XIX

L’origen del psiquiàtric es remunta a finals del segle XIX, quan la Diputació de Girona va impulsar la creació d’un centre específic per atendre persones amb trastorns mentals que fins aleshores eren allotjades en condicions precàries a Girona. Els terrenys escollits, als afores del nucli urbà de Salt, responien a una lògica d’aïllament que era habitual en aquell moment.

El centre va començar a funcionar com a manicomi provincial i va esdevenir una referència a Catalunya, acollint pacients de tot el territori. L’arquitectura es basava en grans pavellons separats, amb espais diferenciats per a homes i dones, i una organització pensada més per al control que no pas per a la rehabilitació.

La vida dins el manicomi

La quotidianitat al psiquiàtric de Salt estava fortament reglamentada. Molts dels interns participaven en tasques agrícoles, de neteja o de manteniment, activitats que es consideraven terapèutiques però que també contribuïen al funcionament del centre. Per a molts pacients, els ingressos s’allargaven durant anys, i en alguns casos durant tota la vida.

Aquesta realitat va generar una relació complexa entre el manicomi i el municipi: el centre donava feina i activitat econòmica, però alhora mantenia una frontera simbòlica molt clara entre “dins” i “fora”.

Crítiques i degradació

Al llarg del segle XX, especialment durant el franquisme, el psiquiàtric va ser objecte de nombroses crítiques. La massificació, la manca de recursos i unes condicions assistencials molt limitades van provocar situacions de degradació que avui són difícils d’imaginar. En alguns moments, el nombre d’interns va arribar a nivells insostenibles.

El centre va acabar representant un model basat en l’exclusió social, on la malaltia mental s’amagava darrere murs i reixes, lluny de la mirada pública.

El canvi de model

A partir de les darreres dècades del segle XX, els nous enfocaments en salut mental van impulsar una transformació profunda. El vell manicomi va anar desapareixent físicament i conceptualment, deixant pas a un model més obert, comunitari i centrat en la persona.

Avui, l’espai que va ocupar el psiquiàtric forma part d’un complex sanitari modern que integra serveis de salut mental, hospitalització, rehabilitació i atenció sociosanitària, molt allunyat de la lògica asilada del passat.

Un record que encara pesa

Tot i la seva desaparició, el vell psiquiàtric de Salt continua present en la memòria col·lectiva del municipi. És el record d’una època en què la salut mental es gestionava des de l’aïllament i la por, però també el punt de partida d’un canvi profund cap a models més humans i respectuosos.

Mirar enrere permet entendre no només la història del centre, sinó també l’evolució social d’un poble que ha viscut de prop una de les transformacions sanitàries més importants del darrer segle.