El primer premi de la rifa de Reis, el 06703, toca a una desena de municipis catalans

ACN Barcelona – El primer premi de la rifa de Reis -valorat en 200.000 euros cada dècim- ha esquitxat 11 municipis catalans. El número afortunat ha estat el 06703 i ha estat molt repartit arreu de l’Estat. A Catalunya s’ha venut a Terrassa, Mataró, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Rubí, Mollet del Vallès, Sant Pere de Ribes, Castelldefels, Sabadell i Salou. El segon premi, valorat en 75.000 euros per dècim, ha estat el 45875 i s’ha venut, en part, a Barcelona. El tercer premi, amb el número 32615, ha passat de llarg de Catalunya i ha tocat a Burgos i Granada.
En l’edició d’aquest any del sorteig de Reis s’han repartit 770 milions d’euros en premis, els mateixos que l’any passat.

Pel que fa al primer premi, l’administració número sis de Cornellà de Llobregat ha venut 10 dècims del primer premi, mentre l’administració número dos del Prat de Llobregat n’ha venut set. El primer ha estat molt repartit arreu de l’Estat. Entre d’altres, ha repartit sort al País Valencià, el País Basc, Andalusia i l’Aragó.

En el cas del segon premi, s’ha venut en part a Barcelona. Concretament, l’administració número 320 de la capital catalana ha repartit prop de quatre milions d’euros amb la venda de 50 dècims, premiats cadascun d’ells amb 75.000 euros. A la resta de l’Estat, el segon premi ha repartit també sort a Pontevedra, Almeria i Madrid.

Finalment, el tercer premi ha passat de llarg de Catalunya i el número afortunat s’ha quedat a Burgos i Granada.

Catalunya es gasta 92,7 milions d’euros en la rifa

En aquesta edició de la rifa de Reis, Catalunya s’ha gastat 92,691 milions d’euros, un 0,69% menys que l’any passat. Es tracta d’un descens pràcticament igual al registrat l’any passat. Enguany la despesa per habitant ha estat d’11,41 euros. L’any passat la despesa catalana va ser de 93,332 milions i la despesa per habitant es va situar en 11,80 euros.

Per demarcacions, Barcelona s’ha gastat 65,704 milions d’euros, un 0,41% menys que l’any passat, i la despesa per habitant ha estat d’11,02 euros. Lleida se n’ha gastat 9,6 milions, amb una despesa per habitant de 20,9 euros, inflada per les vendes a la Bruixa d’Or de Sort. En el cas de Girona, han estat 8,5 milions i 10,32 euros per habitant. Tarragona és la que ha gastat menys en la rifa, amb 8,7 milions i 10,05 euros per habitant.

La comunitat autònoma que més diners per habitant ha gastat a la rifa ha estat de Castella i Lleó, amb 30,29 euros, seguida d’Astúries amb 30,27 euros. En total, a tot l’Estat s’ha gastat 864,682 milions d’euros.

Segons dades de Loteries i Apostes de l’Estat, Catalunya té consignats enguany 520.678 bitllets, la qual cosa suposa 104.135.600 euros i una mitjana de 12,96 euros per habitant. La mitjana estatal és de 18,77 euros per habitant. Pel que fa a demarcacions, Barcelona té consignats 373.879 bitllets (74.775.800 euros), seguida de Lleida amb 53.729 (10.745.800 euros), Girona amb 48.261 (9.652.200 euros) i Tarragona amb 44.809 (8.961.800 euros).

21,5 milions de recaptació en impostos

Segons el sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha), l’Estat pot ingressar fins a 21,45 milions d’euros amb el sorteig del Nen, sempre que no quedi cap dels dos primers premis sense repartir. Aquesta xifra representaria gairebé dos milions més respecte a la rifa de fa un any. Segons Gestha, aquesta diferència s’explica perquè enguany s’han posat a la venda cinc sèries més.

El primer premi, de 200.000 euros bruts, haurà de pagar 32.000 euros en impostos, i el segon, de 75.000, deixarà 7.000 euros a les arques públiques. El primer i el segon són els únics premis de la rifa de Reis

que tributen, ja que el tercer, de 25.000 euros, se situa per sota del llindar dels 40.000 euros. Ara bé, Gestha defensa que s’hauria de tributar a partir dels 2.500 euros, una mesura amb la qual calculen que l’Estat podria recaptar uns 10,7 milions d’euros més.