Més enllà del jugador del Barça, aquest petit nucli de Bescanó conserva l’essència dels pobles rurals, un valuós patrimoni històric i un entorn natural privilegiat
Hi ha pobles que apareixen als mapes per la seva història, d’altres pel seu patrimoni i alguns perquè el destí ha volgut que un dels seus veïns es converteixi en una figura de projecció internacional. L’Estanyol, un petit nucli del municipi de Bescanó, al Gironès, és un d’aquests llocs. Amb menys de 200 habitants i situat a només quinze minuts de Girona, aquest racó de la Catalunya interior ha deixat de ser un nom pràcticament desconegut per convertir-se en un indret que desperta la curiositat de molts aficionats al futbol gràcies a Pau Cubarsí.
Però més enllà del central del FC Barcelona, el poble amaga un patrimoni notable, una tranquil·litat difícil de trobar i una manera d’entendre la vida que mereix ser descoberta. L’Estanyol també destaca pel seu entorn natural, marcat pel volcà de la Crosa, un espai protegit amb un cràter principal de prop de 1.250 metres de diàmetre, tradicionalment considerat el cràter volcànic més gran de la península Ibèrica.
Un poble que es recorre en cinc minuts
L’Estanyol sorprèn des del primer moment per la seva senzillesa. Entre el cartell d’entrada i el de sortida hi ha poc més de 350 metres. Es pot travessar caminant en menys de cinc minuts, però aquesta brevetat no impedeix que conservi una personalitat molt marcada.
Aquí no hi ha grans avingudes ni equipaments moderns. No disposa d’escola, llar d’infants, ajuntament propi ni tampoc camp de futbol. Les masies disperses, els camps de conreu i el silenci defineixen un paisatge que sembla aliè al ritme accelerat de les ciutats.
És precisament aquesta calma la que molts dels seus veïns consideren un dels grans tresors del poble. Les jornades transcorren sense presses, amb una convivència molt propera entre els habitants i amb una relació constant amb la natura.
L’ofici que explica una manera de ser
Parlar de L’Estanyol és parlar també dels seus petits negocis familiars i dels oficis que, durant generacions, han donat forma a la identitat del poble. La pagesia, els artesans i les empreses de proximitat han estat una peça fonamental en un nucli on la cultura de l’esforç, la constància i la feina ben feta continuen molt presents.
En aquest context, inevitablement apareix el nom de la Fusteria Cubarsí, un negoci familiar que forma part de la història de L’Estanyol des de l’any 1905. Tot va començar amb Joan Cubarsí, besavi del futbolista, que treballava la fusta de manera artesanal i, alhora, feia de barber perquè al poble tampoc existia aquest servei. Des d’aleshores, quatre generacions han mantingut viu el taller.
Actualment són el seu pare, Robert, i el seu oncle Jordi els qui continuen al capdavant de la fusteria, mantenint la mateixa filosofia que ha caracteritzat el negoci des dels seus inicis: dedicació, precisió i compromís amb la feina.
Tanmateix, aquesta manera d’entendre el treball no és exclusiva de la família Cubarsí. Forma part del caràcter de L’Estanyol, un poble on moltes famílies han estat tradicionalment vinculades a la pagesia, als oficis artesans o a petits negocis familiars. Aquest entorn explica, en part, els valors de serenitat, humilitat i esforç que Pau Cubarsí ha transmès tant dins com fora del terreny de joc.
Quan el calendari esportiu li ho permet, el defensa del FC Barcelona torna sovint al poble per retrobar-se amb la família i els amics. Aquest vincle constant amb els seus orígens és una mostra més de la relació que manté amb L’Estanyol, el lloc on va créixer i on continua tenint les seves arrels.
El futbol comença a la seva plaça
Resulta gairebé sorprenent que un dels centrals més prometedors del futbol mundial hagi crescut en un poble sense camp de futbol.
Els primers xuts de Pau Cubarsí no van arribar en una ciutat esportiva ni en una acadèmia especialitzada. Van començar a la plaça del poble i als equips dels municipis propers, abans d’incorporar-se al Girona FC i, posteriorment, a La Masia.
Aquest recorregut reforça una idea que molts veïns comparteixen: el talent necessita oportunitats, però també un entorn que permeti créixer sense pressions.
A L’Estanyol, els infants juguen al carrer, coneixen tots els seus veïns i conviuen amb una quotidianitat molt diferent de la que ofereixen les grans ciutats.
Un patrimoni desconegut
Malgrat les seves dimensions reduïdes, L’Estanyol conserva una història mil·lenària.
L’església parroquial de Sant Andreu apareix documentada des de l’any 882, tot i que va experimentar reformes importants durant els segles XVII i XVIII.
També destaca la capella de Sant Pere, del segle XVII, així com diverses masies monumentals, com el Mas Grau o el Mas Sitjar, els orígens de les quals es remunten al segle XII.
A molt poca distància del nucli també es localitza el poblat ibèric de Cendra, un jaciment arqueològic del segle IV abans de Crist que confirma la importància estratègica d’aquest territori des de l’antiguitat.
Un paisatge marcat pel volcà
L’entorn natural és un altre dels grans atractius de L’Estanyol. El poble es troba al costat del volcà de la Crosa, un espai natural protegit situat entre els municipis de Bescanó, Aiguaviva i Vilobí d’Onyar, a cavall de les comarques del Gironès i la Selva.
La Crosa és un volcà d’origen explosiu que es va formar quan el magma va entrar en contacte amb aigua subterrània. Aquesta interacció va provocar explosions molt violentes i va originar una gran depressió circular. El seu cràter principal té prop de 1.250 metres de diàmetre i és tradicionalment considerat el cràter volcànic més gran de la península Ibèrica, a més d’un dels més destacats d’Europa.
A l’interior del cràter principal també hi ha una segona depressió volcànica, relacionada amb una fase eruptiva posterior. El conjunt forma un paisatge singular en què conviuen boscos mediterranis, prats, camps de conreu i zones humides.
Per tant, no es tracta simplement d’un volcà pròxim al poble, sinó d’un element geològic que ha condicionat profundament el relleu, el paisatge i l’activitat humana de tota la zona.
L’espai ofereix diversos itineraris per caminar entre boscos, camps i formacions volcàniques. Aquestes rutes permeten descobrir una cara menys coneguda de les comarques gironines i entendre com l’activitat volcànica va transformar el territori.
És una proposta ideal tant per als amants del senderisme com per a les famílies i per a aquells que busquen escapades tranquil·les, allunyades de les destinacions més massificades.
El poble que ara molts volen conèixer
L’èxit internacional de Pau Cubarsí ha situat L’Estanyol en el mapa de molts aficionats que fins fa poc desconeixien completament la seva existència.
El que abans era simplement un petit nucli rural avui desperta curiositat entre visitants que volen conèixer l’entorn on va créixer un dels futbolistes amb més projecció del panorama europeu.
Aquesta nova atenció mediàtica se suma als atractius que el poble ja tenia: un paisatge de calma, masies històriques, una llarga tradició local i un ric patrimoni volcànic representat pel volcà de la Crosa.
Malgrat aquesta inesperada notorietat, el poble continua fidel a la seva essència. No ha experimentat grans transformacions, conserva la seva tranquil·litat i manté aquell ritme pausat que probablement també ha contribuït a forjar el caràcter serè del jove defensa.
L’Estanyol demostra així que un nucli de dimensions molt reduïdes pot reunir natura, història, tradició i actualitat. El poble combina el llegat de les seves masies i dels antics oficis amb un entorn geològic excepcional i amb la projecció internacional d’un futbolista sorgit dels seus carrers.
Potser aquesta és la gran lliçó de L’Estanyol: demostrar que els grans talents també poden néixer en els indrets més petits.
Consells per a la visita
Si decidiu visitar L’Estanyol, val la pena dedicar-hi una passejada tranquil·la i completar la jornada descobrint l’entorn del volcà de la Crosa, Bescanó i la ciutat de Girona.
Convé seguir els camins senyalitzats, portar calçat adequat i evitar sortir dels itineraris, especialment després de dies de pluja. També és important respectar la tranquil·litat dels veïns, no accedir a propietats privades, no deixar residus i preservar la vegetació i la fauna de l’espai natural.
Gaudir del patrimoni natural i històric amb responsabilitat és la millor manera de conèixer aquest petit poble que, sense buscar-ho, s’ha convertit en un dels indrets més singulars del futbol català.
- Et Recomanem -
